CULTURA
DIGITAL
Del 6 al 28 de novembre de 2007
Dimarts i dimecres, de 20 a 22 h.
Els anys 90 varen veure l'eclosió de les noves tecnologies, en
el que es va anomenar “revolució digital”. Tot era
nou i fascinant. Al 2000 va esdevenir el primer crack bursàtil
del sector de les noves tecnologies, quan les venturoses empreses del
“punt com” varen trobar-se amb la desfeta dels seus plans
utòpics. Les noves tecnologies havien arribat a la seva primera
maduresa. Només sis anys després, i d’una manera que
reflexa l’increment exponencial expressat en la coneguda “llei
de Moore”, ens trobem plenament immersos en una societat que viu
de i per a les noves tecnologies, que no només han passat a formar
part de la nostra vida quotidiana, sinó també de la nostra
cultura.
Aquest cicle presenta alguns dels nombrosos temes que planteja la cultura
digital, un espai híbrid i multidisciplinar en transformació
constant.
CICLE
06/11 Art, ciència i tecnologia – Pau Alsina
07/11 Art interactiu – Pau Waelder
13/11 Narrativa evasiva – Raquel Herrera
14/11 Codi obert: cultura i programari lliure –
Llorenç Valverde
20/11 Medialabs, centros de recursos para artistas –
Marcos García, Medialab Madrid
21/11 Spawn of the Surreal: Art in the Videogame Era
– Domenico Quaranta
27/11 Bioarte: en los límites de la creación
– Capsula (Monica Bello i Ulla Taipale)
28/11 Research art: nuevos modos de hacer en las prácticas
artísticas contemporáneas – Clara Boj i Diego
Díaz
Coordinador:
Pau Waelder
PROGRAMA
Dimarts,
6 de novembre
Art, ciència i tecnologia
– Pau Alsina
Aquesta intervenció presentarà una introducció panoràmica
a les diferents interseccions entre art, ciència i tecnologia que
s’han vist potenciades amb la introducció de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) en tots els àmbits
de la societat. La conferència es desenvoluparà mitjançant
l’estudi de casos de pràctiques artístiques i culturals
vinculades a les tecnociències actuals, així com l’ús
de breus apunts histórics i teòrics adeqüats per la
seva interpretació. La importància de la Tecnociència
en la nostra societat ha posat de relleu una vella i fèrtil relació
entre la cultura artístico-humanística i la cultura científico-tecnològica.
Ens referim al contexte marc dins del qual avui s’enllaçen
i transformen àgilment algunes de las manifestacions artístiques
més vigents (a-life art, net art, videogames art, locative media
art, mobile art, bio art, robotic art, software art, etc.) i que estàn
canviant el món de l’art i la cultura. En els darrers anys
hem vist com a nivell internacional es succeixen les pràctiques
artístiques, reflexions teòriques, exposicions, museus,
festivals, conferències, congressos o publicacions especialitzades
que venen a mostrar aquest fascinant dinamisme que conecta tant amb la
llarga tradició de la història de l’art i dels media
com amb les realitats i els somnis més animats o perturbadors del
contexte de les tecnociències o fins i tot de la ciencia-ficció
més especulativa
Pau Alsina és professor dels Estudis d’Humanitats
de la Universitat Oberta de Catalunya, director d’Artnodes, espai
d’art, ciència i tecnologia de la UOC, investigador del Grup
d’Investigació Interdisciplinar KEC- Digital Common Culture,
del projecte de I+D d’Art, Estètica i Nous Mitjans i del
Grup de Treball en Cultura i Videojocs disn de l’institut d’investigació
Internet Interdisciplinary Institute - IN3. És cofundador i co-coordinador
de YASMIN, xarxa d’art, ciència i tecnologia (ACT) dels països
mediterranis impulsada per Unesco Digiarts, Leonardo/ISAST, Olats, Artnodes/UOC
i la Universitat d’Atenes. És membre del Consell Editorial
del projecte LABS de Leonardo /International Society for the Arts, Sciences
and Technology i director de la versió en espanyol. Membre del
grup de treball en art, ciència i tecnologia de la FECYT -la Fundación
Española de Ciencia y Tecnología- treballà en el
Llibre Blanc de ACT. Co-relator, participant i assessor del Plà
Estratègic de Cultura, de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona. Ha participat en diferents congressos, festivals i conferències
por tota Europa. Ha organitzat diversos aconteixements vinculats amb A-C-T
en Cataluña. Ha publicado ensayos y artículos sobre pensamiento,
arte digital así como sobre otras interrelacions entre art, ciència
i tecnología en revistes. Ha editat diferents monogràfics
com ara “Arte y Ciencia” (2003), “Heterotopías:
Arte, Tecnología y Activismo” (2004, amb Laura Baigorri),
“Calculabilidad: Arte y Matemáticas (2005) “Organicidad:
Arte, Biología y Tecnología” (2006) y “Jugabilidad:
Arte y Videojuegos” (en premsa). Acaba de publicar el seu llibre
“Arte, Ciencia y Tecnología” a la Editorial UOC (2007)
i un capítol sobre Arte y Biotecnologies dins del llibre "Panel
de Control" Ed.Zemos98 (2007). Lloc
web: http://www.uoc.edu/artnodes
Dimecres,
7 de novembre
Art interactiu – Pau Waelder
De les diferents vessants de la creació artística contemporània
vinculada a les noves tecnologies, la de les instal·lacions interactives
és una de les més interessants des del punt de vista de
l’historiador de l’art, donat que planteja una nova relació
entre l’obra d’art i el seu públic. L’espectador
passa a ser usuari, en la mesura en que ara l’obra d’art li
demana una acció sense la qual aquesta no pot prendre forma. Examinarem
el concepte mateix d’interacció i com aquesta ha estat emprada
pels artistes, en obres que impliquen l’espectador de maneres inusuals,
de manera individual o col·lectiva, immediata o mediada, real o
virtual, de vegades sense el seu coneixement o fins i tot produïnt-li
experiències físiques extremes.
Pau Waelder és crític d’art i comissari. Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998), actualment cursa estudis de doctorat en art digital. Ha participat en diversos simposis internacionals, com ara el I Congreso Internacional Arthur Danto y el Fin del Arte, organitzat per CENDEAC (Murcia, 2003) i el congrés Gaming Realities, dins del festival d’art i cultura digital Mediaterra 06, organitzat per Fournos Centre for Digital Culture (Atenes, 2006). Ha escrit un capítiol pel llibre Extending Experiences, que serà publicat per la Universitat de Lapònia en 2007. En 2002 va iniciar una col·laboració amb diversos llocs web d’art i cultura digital. Editor de continguts a Rhizome (2003-2007) i Artnodes (2005-), és també crític d’art contemporani i digital als llocs web Furtherfield (2004-) i Amb l’Art (2005-). A més, ha produït videos per Vernissage TV (2006-) i és corresponsal de les revistes d’art a::minima (2004-) i art.es (2005-). També ha publicat a Blank Magazine, Magazine électronique du CIAC i Leonardo. Recentment, ha comissariat l’exposició col·lectiva d’art digital Metapaisatges a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Lloc web: http://www.pauwaelder.com
Dimarts,
13 de novembre
Narrativa evasiva – Raquel
Herrera
Fa dotze anys, coincidint amb l’entusiasme mostrat per les possiblitats
expressives de la tecnologia digital, Lev Manovich escriví el text,
What is digital cinema?, on, a través d’un recorregut tècnic
per la història del cinema, acaba concloent que “una pel.lícula
es una disposició abstracta de colors canviants en el temps, en
comptes de quelcom estructurat per ‘plans’, ‘narrativa’,
‘actors’ o similars (…)”, arribant a propasar
fins i tot la concepció formulaica “Film= f (x, y, t)”.
Però, un cop hem assumit la capacitat universalitzadora de l’ordinador,
i el naixement del llenguatge dels nous mitjans de comunicació,
què passa amb la narrativa? Repassarem el context evolutiu de l’art
i la tecnologia per situar-hi el paper de la narrativa, no només
com a desideratum sinó com a realitat que dóna peu a una
pluralitat de manifestacions artístiques actuals que no es circumscriuen
a l’esfera cinematogràfica.
Raquel Herrera és traductora literària
i investigadora en nous mitjans, especialitzada en crítica d’art
digital i recerca sobre les possibilitats narratives de les noves tecnologies.
És autora, d’entre d’altres textos, de l’assaig
Tempus fugit el relat interactiu (Fundació Espais d’Art Contemporani,
2004). Va co-organitzar les Jornades d’Art i Cultura Multimèdia
Metanarratives? (Mediateca Caixaforum, Barcelona, 2005). Aquest 2007 ha
moderat la taula rodona de presentació de Lauren Cornell (directora
de Rhizome NY) a Barcelona a l’Espacio Movistar. Ha presentat el
seu treball nacional (Inclusiva-net Madrid, Mediateca Barcelona) i internacionalment
(Bienal de Nuevos Medios de Mèrida, Mèxic, Fundación
Telefónica de Buenos Aires). Actualment prepara la seva tesina
sobre els orígens de la narrativa digital i escriu el blog Tempus
fugit cuando arte y tecnología encuentran a la persona equivocada,
http://www.raquelherra.blogspot.com
Dimecres,
14 de novembre
Codi obert: cultura i programari
lliure – Llorenç Valverde
Amb l'excusa de protegir formes de negoci obsoletes, els governs d'arreu,
empesos per i conxorxats amb multinacionals i societats gestores del drets
d'autors, estan construint un entramat legal que, entre d'altres, té
els següents efectes col·laterals: eliminen l'existència
present i futura del coneixement i de la cultura de domini públic;
limiten i ofeguen fins a l'asfíxia la innovació i la creativitat,
i converteixen en delinqüents, reus de presó, a més
de la meitat dels habitants del món dit civilitzat. En aquest context
apareixen moviments, inspirats en el del programari lliure i que, com
aquest, proposen solucions compatibles amb els reptes presentats per les
tecnologies digitals. Alguns d'aquests reptes i les solucions consegüents
seran analitzats en aquesta xerrada, amb un especial èmfasi al
paral·lelisme que pot ser establert entre la tasca creativa dels
hackers i la vinculada a la creació artística.
Llorenç Valverde és actualment Catedràtic
de Ciències de la Computació i Intel·ligència
Artificial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Des de gener de
2006 és el vicerector de tecnologia de la Universitat Oberta de
Catalunya. Entre febrer de 2005 i juny de 2006 va ser el director de la
Fundació Observatori per la Societat de la Informació (FOBSI),
presidida pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació
de la Generalitat de Catalunya. Lloc web:
http://www.lvalverde.net
Dimarts,
20 de novembre
Medialabs, centros de recursos para artistas
– Marcos García
El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
possibilita l’aparició de nous models de producció
distribuïda del coneixement en la que els usuaris, a més de
receptors dels continguts, en són potencials productors. Els processos
de producció col·lectiva de recursos que tenen lloc a la
xarxa Internet, com ara les comunitats de programari lliure, Wikipedia
o els arxius audiovisuals compartits, ens poden servir d’inspiració
per repensar les funcions i les formes d’organització dels
dispositius tradicionals de producció i distribució del
coneixement com la universitat, el museu o el laboratori. En vista a aquests
processos, sorgeix la necessitat de crear llocs presencials d’encontre
que ofereixin allò que Internet no té per la seva virtualitat;
llocs en els que, com succeeix a la xarxa, la producció i la investigació
s’ofereixin com processos permeables a la participació. En
aquesta presentació es farà referència a algunes
experiències que hem posat en marxa a Medialab-Prado de Madrid,
en les que experimentem amb models de producció cultural participativa
que fan confluir diversos camps de coneixement. Al mateix temps, es reflexionarà
entorn al tipus de recursos que es poden oferir als artistes i a la resta
d’usuaris d’aquells llocs per la experimentació i la
reflexió que anomenem medialabs.
Marcos García és Llicenciat en Belles Arts
per la UCM. Des de finals de 2003 ha desenvolupat amb Laura Fernández
el programa educatiu de Medialab Madrid, on és actualment responsable
d’activitats. MediaLabMadrid és un programa creat el 2002
pel Centro Cultural Conde Duque de la Concejalía de las Artes del
Ayuntamiento de Madrid. MediaLabMadrid es conceb com un espai expositiu
i laboratori obert a la producció, investigació, formació
i difusió de l’art i la ciència vinculats a les noves
tecnologies de la informàtica i les telecomunicacions. MediaLabMadrid
organitza exposicions, festivals, tallers i seminaris; reuneix a creadors
i investigadors de diferents àmbits i propicia, com a catalitzador
cultural, diàlegs i interferències productives per les que
ofereix una plataforma crítica i exploratòria. Lloc
web: http://www.medialab-prado.es
Dimecres,
21 de novembre
Spawn of the Surreal: l’arte nell’era
dei videogiochi – Domenico Quaranta
Des de principis dels noranta, els videojocs han tingut un impacte creixent
en l’experimentació artística. Artistes de diverses
disciplines s’han apropiat dels videojocs, modificant el seu funcionament
o exportant els seus herois i la seva estètica. Han entrat al camp
de batalla com jugadors àvids, però al mateix temps han
desenvolupat un altre nivell de joc: subvertint l’interficie del
joc, criticant llur ideologia, mesclant la vida real amb la vida virtual,
modificant jocs existents o creant els seus propis jocs. Avui, mons virtuals
com ara Second Life trenquen les separacions entre joc i recerca artística:
un “Quasimodo” de la indústria de videojoc, Second
Life ja no és un joc, sinó un món sintètic
en el que fer art no és més una desviació de la práctica
habitual, esdevé una de les seves posibilitats comunes. Tant els
videojocs com els móns virtuals no són només un nou
mitjà, sinó un nou món, un univers paral·lel
en el que es pot viure en un estat de somnieig; i al mateix temps, són
construccions culturals que es basen en estereotips i fragments de l’imaginari
endinsats en la nostra memòria, com la realitat de l’inconscient
que varen explorar els surrealistes. Com s’enfronten els artistes
a aquest inconscient dels mitjans?
Domenico Quaranta és crític d’art,
professor i investigador acadèmic. Treballa en la intersecció
de l’art i les noves tecnologies. Escriu regularment per les publicacions
Exibart, “Arte e Critica”, Teknemedia, Digimag i ha publicat
també a Corriere della Sera”, “Boiler”, “Noemalab”,
“A minima”, “Titolo”, “Maska”, “Around
Photography” i “Drome”. Autor del llibre “Net
Art 1994 – 1998: La vicenda di Äda'web” (Milan 2004)
i editor amb Matteo Bittanti de “GameScenes. Art in the Age of Videogames”
(Milan 2006). Ha comissariat diverses exposicions a Itàlia. Professor
de net art a l’Accademia di Brera a Milà, és investigador
de doctorat per la Universitat de Gènova. Actualment es dedica
a la crítica d’art a Second Life mitjançant el seu
blog Spawn of the Surreal. Lloc web: http://domenicoquaranta.net
Dimarts,
27 de novembre
Bioarte: en los límites de la creación
– Mónica Bello (Capsula)
Des de l’exposició pionera L'Art Biotech a Nantes en 2003,
comissariada per Jens Hauser, la creació i exhibició en
bioart han proliferat per tot el món. Un cop superada la discusió
entorn a la definició de bioart per mitjà de la formalització
de la categoria, altres possibilitats d’anàlisi s’ofereixen
en l’ampli panorama de la creació bioartística. En
el projectes de bioart es manipulen i transformen materials biològics
vius que proposen a l’espectador la participació directa
en la revisió de la noció de vida i entorn, oferint a més
un nou tractament dels paradigmes contemporanis derivats d’aquests
conceptes.
La presentació será impartida per Mónica Bello de
CAPSULA
Capsula és una plataforma d’investigació
curatorial que es centra en l’encontre entre art, ciència
i natura. Formada en 2005 per Mónica Bello Bugallo i Ulla Taipale,
ha comisariat el simposi Días de Bioarte en Març de 2006
al Centre d’Art Santa Mónica de Barcelona i a la Universitat
de Barcelona, que va incloure el Taller d’Enginyeria de Teixits
i Art de SymbioticA. La segona edició de Días de Bioarte
va tenir lloc en març de 2007 i va consistir en una exposició
documental amb el Taller d’Art i Biologia VIVOARTS de l’artista
Adam Zaretsky, de nou al CASM. En juliol de 2007 organitzen Biorama al
Digital Research Unit de Huddersfield (Gran Bretanya). Actualment, CAPSULA
desenvolupa el projecte Taxonomías en col·laboració
amb Comafosca, Nodo d'Art i Pensament a Alella; i treballa des de 2006
en el projecte Neurótica que es va presentar a Intermediae a El
Matadero, Madrid; i a NOW Encuentros en el Presente Contínuo en
el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Lloc
web: http://www.capsula.org.es
Dimecres,
28 de novembre
Research Art: nuevos modos de hacer en las prácticas
artísticas contemporáneas – Clara Boj i Diego Díaz
(Lalalab)
Els artistes que fan servir les noves tecnologies com a mitjà per
la creació es troben a mig camí entre l’art, la ciència
i la tecnologia. Empren metodologies híbrides de treball i en moltes
ocasions treballen en grups d’investigació multidisciplinars.
Aquesta situació recontextualitza les maneres de fer associades
a l’art, canviant els processos creatius, els drets d’autoria
i fins i tot la funció social de la pròpia obra d’art.
En aquesta presentació analitzarem aquest nou paradigma prenent
com exemple la nostra pròpia experiència personal mitjançant
algunes de les nostres obres.
Clara Boj i Diego Díaz són artistes i investigadors
en noves tecnologies aplicades a l’art, l’educació
i l’entreteniment. Doctors en Belles Arts per la Universitat Politècnica
de València, han treballat com a Research Fellows al lnteraction
and Entertainment Research Center de la Nanyang Technological University
a Singapur. Els seus interessos com a artistes i investigadors inclouen
la cultura contemporània, l’art digital, el disseny d’interacció
per entorns educatius, la realitat augmentada, les xarxes de comunicació...
temes sobre els que han impartit diverses xerrades i seminaris. Des de
1998, porten conjuntament una carrera internacional en l’àmbit
de l’art digital. Les seves obres, instal·lacions, videos
i investigacions en l’aplicació de les noves tecnologies
en l’art han estat presentades en festivals i exposicions internacionals
com ara ISEA06 (San José-USA), ISEA04 (Helsinki), Banquete (Madrid),
La Laboral (Gijón), Daejeon Museum (Corea del Sud), Sonar07 i Sonar
05 (Barcelona), entre d’altres. També han format part del
comité organitzador de conferències i congressos com ACE
Advance in Computer Entertainment 2005 i 2006, DIME2006 International
Conference on Interactive Digital Media and Entertainment.
Lloc web: http://www.lalalab.org